El tren de Sóller

Aquest tren ha comunicat la ciutat de Palma amb el poble de Sóller des de 1912. El tren recorre 27 quilòmetres de via estreta passant per paisatges hermosos, i manté el seu caràcter original.

El tren és estirat per una locomotora elèctrica, i és l'únic del seu tipus en ús avui dia. En la seva ruta, el tren porta cap al nord, travessa el pla, després puja de manera tortuosa i passa pels tretze túnels que faciliten el pas per la Serra de Tramuntana fins arribar a la Vall de Sóller.

El ferrocarril, en un tram de tan sols set quilòmetres supera un desnivell de 199 metres , passa sobre diversos ponts entre ells el viaducte “dels cinc-ponts” amb cinc arcs de 8 metres d’altura i nombrosos revolts, alguns amb radis inferiors a 190 metres.

Tradicionalment estava format per cinc vagons i un automotor d’ origen alemany; els vagons tenen l’estructura interior i exterior de fusta, mostren l’escut original de la companyia i els seients són encoixinats o de fusta segons la classe en la qual es viatgi.

El tren tarda una hora a realitzar el seu repte: arribar a Sóller, un poble petit que reuneix l'encant del mediterrani amb l'ambient mundà d'un port obert a Europa.

William Waldren

William Waldren va néixer a la ciutat de Nova York (1924). Dedicà la vida a l'arqueologia i a la pintura. Havia estudiat a l'Art Students League de Nova York i a l'Acadèmia Julian de París. El 1953 establí el lloc de residència a Deià (Mallorca), on va crear el grup artístic "Els deu d'Es Teix" el 1962. Va morir a Deià l’any 2003.

Waldren realitzà importants excavacions en diferents indrets de l'illa de Mallorca, sobretot a la Serra de Tramuntana. També va publicar diversos llibres sobre els seus descobriments. Fundà un museu Arqueològic a Deià que segueix en funcionament.

Algunes de les seves col·leccions també s'exhibeixen al Museu d'Arqueologia Prehistòrica de Balears. En aquest museu hi ha una col·lecció que consta d'un nombre important de restes fòssils de Myotragus Balearicus Bate Artiodactyla, una raça endèmica de les Illes Balears l’extinció de la qual coincideix amb l'aparició de la població humana a l'arxipèlag.

Tot el material, actualment en procés de tractament i catalogació, prové de les excavacions portades a terme per William Waldren a la Cova de Muleta. Es tracta de la col·lecció més important de restes fòssils de Myotragus Balearicus Bate en el món, gràcies al nombre de mostres que conté. La propietat de la col·lecció pertany a DAMARC i es guarda al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller.

Potser aquesta frase resumeix el contingut del seu treball: "La meva obra pot ser la línia de diferència entre dos estats, la línia de l'ocurrència. La línia entre la vida i la mort, entre el blanc i el negre, entre la llum i l'obscuritat, l'amor i l'odi. La línia que deixa l'ona de la mar a l'arena banyada.

La defensora sollerica

El 1877 es creà la societat d’ajudes mútues Defensora Sollerica -Societat d’Artesans i Llauradors-, per iniciativa d’Ignasi Alcover Muntaner. Sorgí amb la intenció d’intentar millorar les penúries de la gent humil, especialment en cas de malaltia (cobertura mèdica i laboral i ajudes en cas de defunció). El 1879, la societat acordà donar crèdits amb garantia hipotecària als socis que ho sol·licitaven. Aviat es dedicà, també, a l’organització d’activitats culturals. Tenia un teatre, que fou el primer que hi hagué al nucli. Establí l’Acadèmia Mercantil,que era dirigida per Salvador Elies Capelles. El 1958 deixà d’esser oficialment una societat d’ajudes mútues i es transformà en una entitat cultural, esportiva i recreativa. Des de llavors es crearen diverses seccions (bàsquet,ciclisme, teatre, excursionisme,...).

La indústria tèxtil a Sóller

A Sóller des del segle XVII es documenta l’exportació de seda i l’existència d’algunes teixidores, sobretot dones. També es documenta la producció d’estam.

És, però, a partir del segle XIX que, a Sóller, s’hi donà una industrialització incipient i es començà a introduir la mentalitat capitalista, especialment a la indústria dels teixits i per tant, es feren inversions rellevants de capital i es crearen fàbriques amb un alt nivell de mecanització. L’emigració transoceànica (Puerto Rico) i a França, i la comercialització de la taronja afavoriren aquelles grans inversions.

La infraestructura creada serví per potenciar les xarxes comercials de producció tèxtil. En aquell ambient d’expansió econòmica es creà el Banc de Sóller (1890-1943).

Diverses empreses tèxtils solleriques s’especialitzaren en roba de milratlles, una de les principals teles d’exportació i durant els dos primers decennis del segle XX la indústria tèxtil conegué un període d’expansió productiva. El 1928 hi havia 9 fàbriques tèxtils productives.

Els decennis de 1950 i 1960 es va produir la quasi desaparició de la indústria tèxtil i per tant de les fàbriques. Entre d’altres raons, la desfeta fou provocada per la impossibilitat d’adaptar-se als teixits sintètics, la manca d’inversions per poder-se modernitzar, l’endarreriment tècnic, l’acumulació d’estocs,...

Els empresaris del moment es començaven a fixar en altres negocis més rendibles i que no requerien la modernització que clamaven les fàbriques: l’adquisició de finques rústiques, el turisme i els primers hotels.

A partir de 1970 tancaren totes les fàbriques, només la de Ca les Ànimes resistí la crisi fins al 1990 quan finalment també tancà.

El tramvia

El 4 de octubre de 1913 es va inaugurar la línea del primer tramvia elèctric de Mallorca entre Sóller i el Port de Sóller. El tramvia de Sóller començà a construir-se després d’haver-se inaugurat la línea de ferrocarril de Palma a Sóller. El projecte el va dissenyar i dirigir D. Pere Garau, i foren col·locats 4.868 metres de via. Destaca el pont de ferro sobre el “Torrent Major” que va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima.
El tramvia tenia en un principi una central elèctrica pròpia situada a l’estació de Sóller. Aquesta central estava alimentada por un motor d’explosió de 65 cavalls que accionava una dinamo de la casa Siemens-Schuckert i produïa un corrent continu de 600 volts.

Tot i que el tramvia de Sóller va ser concebut per al transport de passatgers, també fou utilitzat per el tràfic de mercaderies cap al port. Dins un petit vagó isotèrmic transportava el peix fresc del Port a Sóller i en remolcs es duia carbó a l’antiga base militar de submarins del Port de Sóller, a la fàbrica de "el Gas"; i també mines que es transportaven des del polvorí de Caubet.

Les tres automotores del tramvia numerades de l’1 al 3 i els remolcs 5 i 6 són els originals de 1913 que foren encarregats a la casa a Carde & Escoriaza de Saragossa. Les jardineres es compraren als tramvies de Palma en 1954.
Aiximateix, el tramvia de Sóller disposa de cinc automotores provinents de Lisboa, numerades del 20 al 24.El paisatge de Sóller al port és encisador, travessa horts de tarongers i entra al port de Sóller a vorera de mar, i recorre bona part de la badia.

El modernisme a Sóller

El casal de Can Prunera, juntament amb l'edifici del banc de Sóller i la façana de l'església parroquial és, tal vegada, l'exemple més representatiu del modernisme a Sóller. Situat al carrer de La Lluna es va construir entre els anys 1909 i 1911.

Es tracta d'un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, en el qual destaca la façana de pedra calcària feta a manera de pantalla, en un estil modernista barroquitzant. L'edifici fou decorat profusament amb iconografies inspirades en la natura, tot seguint la tendència del modernisme. En aquesta decoració hi abunda la inspiració floral i vegetal, però també la geomètrica i la de tipus figuratiu. Hi destaquen les nimfes que toquen instruments, ubicades al sostre de l'entrada, i les referències a la caça i a la pesca en les natures mortes del menjador. S'hi representen perdius, llebres i llagostes marines. L'abundància de motius ornamentals a Can Prunera no es limita a les parets i als sostres, sinó que també queda palesa a les portes, als vitralls,a les baranes, a la marqueteria dels mobles i als trespols.

El casal és propietat de l'empresa del Ferrocarril de Sóller i mitjançant la Fundació Tren de L´Art, s'està acabant una acurada restauració integral que compta amb la subvenció del Govern de les Illes Balears i de la Unió Europea, amb l´objectiu de convertir l'immoble en un centre d'interpretació del modernisme.

Son Marroig

Els jardins de la possessió conserven l'empremta de l'Arxiduc amb espècies de plantes autòctones, un immens aljub, el mirador “des Galliner”, el templet jònic de marbre de Carrara i la visió de la imponent silueta de sa Foradada dins la mar. L'Arxiduc s'identificà tant amb la nostra terra que recollí en la seva obra “Die Balearen” gran part del patrimoni natural, històric i antropològic de l'illa. Fent referència a la torre de defensa del segle XVI adossada a les cases de Son Marroig, Lluís Salvador ens relata la llegenda sobre la darrera dona raptada pels pirates sarraïns, assot de la costa mallorquina fins ben entrat el segle XVIII.

La possessió de Son Marroig és una casa museu, catalogada com a Bé d'Interés Cultural en la categoria de Lloc Històric. De les parets de Son Marroig pengen llenços de pintors que en el canvi del segle XIX al XX plasmaren els espectaculars paisatges de la serra de Tramuntana de Mallorca i donaren a conèixer l'illa als primers touristes, com deien abans. Destaquen: Joaquim Mir, Antoni Ribas, Erwin Hubert etc. Dins les vitrines s´hi guarden objectes arqueològics de cultures diferents de les Illes Balears a l'antiguitat: fenicis, grecs, romans...