A Sóller des del segle XVII es documenta l’exportació de seda i l’existència d’algunes teixidores, sobretot dones. També es documenta la producció d’estam.
És, però, a partir del segle XIX que, a Sóller, s’hi donà una industrialització incipient i es començà a introduir la mentalitat capitalista, especialment a la indústria dels teixits i per tant, es feren inversions rellevants de capital i es crearen fàbriques amb un alt nivell de mecanització. L’emigració transoceànica (Puerto Rico) i a França, i la comercialització de la taronja afavoriren aquelles grans inversions.
La infraestructura creada serví per potenciar les xarxes comercials de producció tèxtil. En aquell ambient d’expansió econòmica es creà el Banc de Sóller (1890-1943).
Diverses empreses tèxtils solleriques s’especialitzaren en roba de milratlles, una de les principals teles d’exportació i durant els dos primers decennis del segle XX la indústria tèxtil conegué un període d’expansió productiva. El 1928 hi havia 9 fàbriques tèxtils productives.
Els decennis de 1950 i 1960 es va produir la quasi desaparició de la indústria tèxtil i per tant de les fàbriques. Entre d’altres raons, la desfeta fou provocada per la impossibilitat d’adaptar-se als teixits sintètics, la manca d’inversions per poder-se modernitzar, l’endarreriment tècnic, l’acumulació d’estocs,...
Els empresaris del moment es començaven a fixar en altres negocis més rendibles i que no requerien la modernització que clamaven les fàbriques: l’adquisició de finques rústiques, el turisme i els primers hotels.
A partir de 1970 tancaren totes les fàbriques, només la de Ca les Ànimes resistí la crisi fins al 1990 quan finalment també tancà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada